La biomassa es refereix a la matèria orgànica renovable, com ara residus agrícoles, forestals o animals, que s’utilitza com a font d’energia. Això pot incloure materials com fusta, residus de cultius, fems i rebuig orgànic. La biomassa es pot cremar directament per generar calor o electricitat, convertir-se en biocombustibles líquids o gasosos, o utilitzar-se per produir productes químics i materials biodegradables.

En comparar una instal·lació convencional, com la que empra gasoil, amb una que utilitza una caldera de biomassa, sorgeixen diverses consideracions crítiques. En primer lloc, l’equip de biomassa requereix més espai, la qual cosa implica necessitats addicionals d’espai d’emmagatzematge. A més, la inversió inicial és considerablement major, la qual cosa pot requerir recursos financers significatius o buscar suport financer extern. No obstant això, el baix cost de la biomassa en comparació amb altres fonts de combustible permet amortitzar la inversió en un curt període. Després d’aquest període inicial, l’usuari pot experimentar un estalvi substancial, fins i tot fins al 60%.

Los sistemas tradicionales de producción de calor, como las calderas de gas o gasoil, podrían ser reemplazados por calderas de biomasa. Sin embargo, aunque el objetivo de todos estos equipos sea generar calor para transferirlo al agua que luego circulará por la instalación de radiadores, acumuladores, agua caliente sanitaria, etc., no se puede pasar por alto las limitaciones y posibles inconvenientes que podrían surgir al optar por la biomasa en lugar de los métodos convencionales.

L’ús de biocombustibles suposadament ofereix enormes avantatges tecnològics al permetre una transició sense problemes des del tanc fins a la combustió, suposadament garantint una alimentació automàtica i una autonomia prolongada. A més, mitjançant l’ús de tecnologia digital de control, s’afirma tenir accés a una gran quantitat de dades que suposadament proporcionen informació sobre l’estat i funcionament del sistema, així com la capacitat d’operar de forma remota.

En el procés d’instal·lació de biomassa, es troben múltiples aspectes sotmesos a control i verificació, cosa que es repeteix en totes les instal·lacions. S’han desenvolupat models de serveis que abasten totes les tasques de gestió i manteniment. No obstant això, pel que fa a les calderes, es poden trobar al mercat equips totalment automatitzats, la qual cosa redueix al mínim les tasques de manteniment, limitant-se principalment a retirar les cendres (la freqüència de les quals depèn del volum del cendrer) i verificar la resta dels components per personal qualificat.

Quan s’utilitza biomassa de qualitat, la fumera no emet fum de color i no es desprèn cap olor, fet que converteix aquest tipus de calor en una opció neta i renovable. Gràcies a la tecnologia avançada dels equips, s’assoleixen rendiments de fins al 95%, la qual cosa significa que la producció de fum és mínima i sense olors. A diferència dels combustibles fòssils tradicionals, la biomassa no presenta cap risc d’explosió des del punt de vista de la seguretat.

Per determinar de manera pràctica la quantitat de biomassa necessària per a la nostra instal·lació, és essencial avaluar tant el poder calorífic del combustible com del biocombustible. Simplificant el procés, podem estimar que un litre de gasoil equival aproximadament a 2,2 quilograms de biomassa.

Existeix una àmplia diversitat de fabricants i tipus de biomasses a nivell nacional i internacional, garantint així el subministrament. Per a un bon funcionament de les calderes policombustibles, la biomassa utilitzada ha de complir amb certos paràmetres de qualitat, com ara el poder calorífic, la humitat i la homogeneïtat. És important considerar també els residus generats durant la combustió, ja que podrien danyar els equips a llarg termini. Actualment, existeixen empreses que ofereixen projectes claus en mà per assegurar el bon rendiment del sistema.

Per mantenir els estàndards de qualitat requerits per a la seva combustió, és crucial considerar el silo d’emmagatzematge, el qual ha de ser hermètic per aïllar el producte de la humitat. D’altra banda, la biomassa pot ser emmagatzemada sense perdre les seves propietats per al seu ús.

Sí, a Catalunya existeixen diverses ajudes i subvencions per a la instal·lació de sistemes de biomassa. Aquestes subvencions solen ser ofertes per diferents entitats governamentals, com ara l’Agència de l’Energia de Catalunya (ICAEN), el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, així com per altres organismes locals i regionals.